Zhanzhuang
Zhanzhuang és un qigong –una posició estàtica estant dret per la pràctica diària. És una activitat bàsica i completa per si mateixa que es servei per sempre.
Les paraules de Chen Xiaowang donen una imatge clara:
"Estas dret com una muntanya
Suau...Deixant fluir ...Fort. "
- i apunta que – sense suavitat, no hi ha fluïdesa; sense fluïdesa, no hi ha fortalesa.
El Zhanzhuang, comença amb una pràctica de deu minuts diaris, a poc a poc anem incrementant el temps fins a una hora diària. Aquesta posició ens permetrà unir les parts disperses del nostre cost i es construirà el nostre centre el Dantian.
Abans de que ens acostumem , pensar en aquesta pràctica ens pot alarmar: ¿Què es pot fer durant deu minuts sencers?. Tot el nerviosisme que ens suposa aquesta practica se’ns pot exterioritzar . Hi ha qui tremola i es pot sentir dèbil. He anat descobrint que això acostuma a passar més sovint a gent que té l’estructura muscular més desenvolupada que els que semblen que la tenen aparentment dèbil
Un cos endurit tan aviat comença a suavitzar-se i a fluir pot sentir-se desorientat. El Mestre Chen ho descriu així: si la tensió es manté, el cos simplement es troba rígid. Però si comences a deixar-te anar, et pots sacsar suaument, com una planta en un rierol colpejada per la corrent; mantens tens ets pots trencar com la planta que no es pot deixar anar.
Si no hi ha dins teu cap lluita interna i el fluir pren el control, llavors vas amb el corrent i et trobes ferm com una muntanya: terra, cel, el teu cos...tots junts.
Quan fas Zhanzhuang, hi ha un treball que s’ha de fer! Primer, ¿com es pot estar dret amb els braços estirats enlaire sense cansar-nos? El Zhanzhuang, tal com l’ensenya Chen Xiaowang no és un test de resistència, no és es estar pret el màxim de temps , ni en una postura tan baixa ni tan gran como sigui possible. Estàs dret amb els peus a l’amplada de les espatlles, relaxant les articulacions dels genolls però no doblegades en excès. Deixant anar la respiració. Amb les espatlles relaxades, les mans quietes a l’alçada que prefereixis, qualsevol lloc entre la cintura i el pit. Llavors romans durant una estona en una posició. Si t’has equivocat i trobes que les mans a l’alçada del pit tenen tensió, llavors baixa-les una mica. I restes així.
Què necessites per saber que ho fas bé?
Pot costar-te varies sessions, l'hora sencera, o que succeeixi des del principi fàcilment: Et trobes en una profunda pau i en calma. Així el cor es tranquil·litza, la teva consciència es lliura al marc corporal. Una sensació particular d'alerta et penetra.
Quina feina realitzes mentre no fas res?:
1. el pes s'aploma al centre
2. totes les parts del cos es relaxen i flueixen cap al dantian
Per a que el pes baixi perpendicular des de la coroneta fins al terra, les diferents parts que es troben suspeses des del centre cal que es relaxin. La primera vegada estava desconcertada quan vaig sentir al mestre Chen que deia: “les espatlles han de buscar els malucs, els colzes han de buscar els genolls, les mans han de buscar els peus.” Llavors vaig entendre la idea, però, com dimonis es podria aconseguir? Encara recordo una lliçó amb ell el segon hivern a Austràlia, mirant enfadant dient, "Les espatlles han de buscar els malucs! Ho entens?"
La relaxació és a través de tot el teu ésser. Les instruccions del mestre Chen en començar la sessió: la ment en equilibri són; el pes en equilibri; dins, el teu qi en equilibri: amb temps i perseverança, trobes l'equilibri i la teva postura fa que s'ompli de dins cap enfora, des del dantian a les extremitats a través de tota la teva estructura. I llavors de manera natural estàs dret en una postura profunda, els braços lleugers, el cor ple de joia.